La parròquia de Palau és esmentada ja a partir del segle X sota el nom llatí de PALACIO. No apareix pas encara en l’acta de consagració de la catedral d’URGELL, en la festa de Tots Sants de l’any 839; aquest document excepcional constitueix el veritable mapa de la geografia històrica de la diòcesi d’Urgell a l’Edat Mitjana.

Seguint l’etimologia de Palacio hom ha pretès, sense cap fonament, que a Palau hi hauria hagut la residència dels Comtes de la Cerdanya.

Tot fa pensar, en canvi, que el nom de Palau prové del benestar que s’hi gaudia gracies a la seva excel°lent exposició solar i a la bonhomia del seu clima.

L’antiga església es trobava al bell mig de l’actual cementiri fins a la fi del segle XVIII, quan s’enrunà, i aleshores va ser reconstruïda al cor de la vila, tenint cura de transferir-hi la seva bonica pila baptismal esculpida, que data del segle XIII i l’esplèndid retaule de la Verge de la Llet de Jaume SERRA, pintat cap al 1370, així com una estàtua del segle XV, dita de Santa Margarida, però que en realitat havia estat la Verge del Deslliurament, invocada per les embarassades.

Per decorar l’Altar Major, hom hi ajuntà un retaule esculpit imponent, datat del 1668, provinent del monestir de Belloch, que era dedicat a la Verge, on hi són representades notablement les escenes de l’Anunciació, el Nadal, etc.

Al segle XIII, Palau era possessió de la puixant família de PINOS, que la cedí a l’abadia cistercenca de les Santes Creus, a la vora de Tarragona.

L’abadia posseïa, a la Cerdanya i al massís del Carlit, pastures per als seus ramats d’ovelles. La donació del baró de Pinos facilitaria la transhumància a través del bosc de Palau, pel qual s’accedeix a la Cerdanya des de la vall de Ribes.

En temps de Lluís XI de França, l’abadia de Santes Creus fou desposseïda de la baronia de Palau, que fou donada pel rei de França al baró Mercader, que havia estat un notable suport de la política reial francesa a la Cerdanya.

Mercader morí sense descendència, i la baronia de Palau esdevingué possessió del reverent Col°legi dels Pares de Puigcerdà fins a la revolució francesa.

Després del Tractat dels Pirineus l’any 1659, Palau, convertit en un poble fronterer, fou testimoni d’una bona colla d’esdeveniments: les guerres napoleòniques entre França i Espanya, més tard les guerres carlistes que desferen Espanya i, finalment, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Un general carlista es va replegar a Palau, al lloc anomenat Prat del Campament - l’actual càmping -, i hi va ser desarmat; tant el seu cavall pura sang com el seu sabre anaren a parar a mans de la família SALSAS, propietària del prat.